Les havaneres son per tot l’any

Sempre s’ha pensat que les havaneres era un tipus de gènere d’estiu i de festa major, tòpics malauradament equivocats.

Les fruites i verdures poden ser de temporada, però amb la música no succeeix aquest fenònen.

Els espais on es vulguin organitzar aquests esdeveniments sí que poden ésser condicionats per el clima. Així doncs, si volem celebrar un concert a l’aire lliure escullirem, com és lògic una època de més calor i quan el temps es refreda escullirem un espai tencat per guarir-nos del fred. Per tant igual que es fan concerts de jazz als jardins de Caproig (Calella de Palafrugell), també es poden fer recitals d’havaneres a l’auditori o al Palau de la música.

Sempre s’ha associat el cant de l’havanera amb el cremat i la platja, certament pot haver-hi rel·lació però no és la única. Fixeu-vos si som massoques que a l’estiu amb el calor que fot i l’humitat que hi ha ens fotem un o dos gots de cremat que encara ens dona més calor! Valdria la pena que ens ho féssim mirar ja que aquesta beguda és més escaient per l’hivern. Aleshores sí que podriem fer concerts fins i tot a La Molina! Bromes a banda, les havaneres tan es poden interpretar per Sant Joan o per Nadal, només hem d’esforçar-nos en canviar una mica la Nostra mentalitat i tenir un cor més obert.

Martí Batalla i Busquets. Article pel Racó de l’Havanera.

Quan en sents una, les sents totes

Per què es diu aquest comentari? Està clar, degut a la manca de recursos en quant a la variació rítmica i armònica.

Sense anar més lluny, la sardana, per exemple, ha fet una progressió molt considerable en quant a les seves armonies ja que en l’actualitat algunes d’elles hi aparèixen acords dissonants, això fa vint anys enrere era un fenómen imbersemblant!

Malauradament hi ha cantaires d’havaneres que els manca coneixements de llenguatge musical (altrament dit solfeig), però d’altres que tenint-ne els manca imaginació, en conseqüència, la interpretació monòtona fa que hi hagi públic que s’aborreixi, es dispersi i perdi l’interès per aquest gènere musical tan val·lid com qual sevol altre.

La guitarra i l’acordeó han estat els instruments base, però, per què no incloure d’altres instruments? Si sentiu el grup Els Cremats han incorporat la flauta travessera i la percusió. D’aquesta manera s’ha pogut fusionar l’havanera amb d’altres estils germans com la rumba i el txatxatxà.

Cal cercar nous horitzons per tal d’apropar-nos més al nostre públic.

Grup d’havaneres Aigua Dolça.

Lluís Vilà i Doñate i Martí Batalla i Busquets.

Més enllà de Calella

Ja es dona per sabut que a Calella de Palafrugell a primers de juliol es fa la Gran Cantada d’Havaneres.

Quina joia que fan tants vaixells que no paren de sonar mentre els cantaires s’esforcen, el públic que no calla, això sí: a l’hora d’El meu Avi… tots a cantar! Si no han sentit El meu Avi i la Bella Lola… sembla que no han sentit cap havanera.

Per altra banda, també reivindico que no tant sols hi ha grups d’havaneres a Calella, ja que se’n troben arreu del nostre país. Doncs bé , en aquest “meravellós festival havanerístic” només hi canten els grups de l’Empordà i en conviden un de fora (perquè no es digui que només poden participar els que siguin de Calella i contrades).

També vull fer constar que hi ha d’altres recitals d’havaneres i pràcticament no hi ha cap mitjà de comunicació que se’n faci ressò, excepte algunes emissores locals i comarcals que en parlaran. Poso com exemples el festival d’havaneres Barcelona cara al Mar, el d’El Masnou i el de Manresa. Estic segur que me’n deixo més, però ho poso a títol d’exemple i és una llàstima que aquests llocs passin desapercebuts perquè tenen una qualitat tant vàlida com el “Gran festival de Calella”. Dels mitjans de comunicació, ja en parlarem en una altra ocasió.

Per últim vull afegir en aquest article que aquest acte havanerístic de Calella s’ha desvirtuat molt ja que s’ha mediatitzat massa i l’havanera ha quedat en un segon pla. I crec que en comptes de promoure aquestes grans figures, cal donar lloc a altres grups de Catalunya que es puguin donar a conèixer. Si fos així, seria una grandiosa oportunitat per ells.

Les havaneres han de tenir cabuda a tot arreu i s’han de fer sentir sigui al mar, o a la muntanya, al poblet més petit, o a la ciutat més gran.

Martí Batalla i Busquets.

Barcelona, 27 d’abril del 2017.